Les Festes de Santa Tecla de Tarragona: Arxiu del Seguici Popular, el Bestiari i els Castells (2001-2008)

L'Origen Medieval i el Seguici Popular de Tarragona

Les Festes de Santa Tecla se celebren anualment a Tarragona al voltant del 23 de setembre, diada de la patrona de la ciutat. L'estructura cerimonial del seu Seguici Popular te les arrels l'any 1321, quan la ciutat va rebre solemnement la reliquia del Brac de Santa Tecla procedent d'Armenia. Al llarg de deu dies intensos, els carrers de la Part Alta, el Pla de la Seu, la Placa de les Cols i la Placa de la Font s'omplen de foc, musica d'oboistes i grallers, danses parlades i arquitectures humanes.

En aquest apartat de Les Nostres Imatges de Tarragona hem reunit cronologicament les galeries fotografiques de les edicions de Santa Tecla 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007 i 2008, captades per Ramon Llaberia, Josep Llaberia Alabart, Susana Calvo Pannou, M. Pilar Veciana i Nuria Borras.

El Bestiari Fantastic i els Elements de Foc

L'obertura del Seguici Popular de Santa Tecla pertany als elements de foc i al bestiari historico-fantastic, protagonistes tant de les sortides solemnes com del Correfoc de Santa Tecla la nit del 24 de setembre per la Rambla Nova:

• El Ball de Diables de Tarragona: Documentat al segle XIV i recuperat el 1983, encapcala el Seguici amb l'Arcangel Sant Miquel, Llucifer, la Diablessa i les carretilles i sortidors que il.luminen la facana de la Catedral durant l'Entrada del Brac.
• El Drac de Sant Roc: Figura emblematica del bestiari de foc tarragoni que escup espurnes pels carrers de la Part Alta.
• El Bou de Tarragona i el Griu: Elements zoomorfics de foc recuperats a partir de la documentacio dels llibres d'actes del Consell Municipal.
• La Vibria de Tarragona: Drac femella amb bec d'aliga, pits de dona i cua de serp, obra de l'escultor Antoni Mas (1993), que a més de participar en el Correfoc recull els xumets dels infants de la ciutat.
• L'Aliga de Tarragona: Figura cabdal del protocol municipal i protagonista de l'emblematica Baixada de l'Aliga la nit del 21 de setembre des de les escales del Pla de la Seu.
• La Mulassa, el Lleo i la Cucafera: La Mulassa descarada i juganera, el Lleo solemne i la Cucafera del barri del Port, que llança caramels per la seva boca articulada als mes petits.
• Els Nanos i els Gegants (Negritos, Moros i Vells): Els Nanos Vells (1865) i Nanos Nous d'Antoni Verdaguer, seguits pels Gegants Negritos (1856-1859), els Gegants Moros (1851) i els Gegants Vells del Cós del Bou (1825), acompanyats del so de l'Amparito Roca.

Els Balls Parlats, les Danses i la Moixiganga

El Seguici de Santa Tecla conserva un patrimoni coreografic i teatral extraordinari integrat pel Ball de Bastons, el Ball de Pastorets, el Ball de Turcs i Cavallets, el Ball del Patatuf, el Ball de Cercolets, el Ball de Gitanes, el Ball de Valencians, el Ball de Cossis i els balls parlats satirics: el Ball de Dames i Vells (que omple les places de critica mordac a l'actualitat municipal), el Ball de Sant Miquel i els Diables, el Ball de Sebastia i el Ball de Serrallonga. Tanquen la comitiva religiosa la Moixiganga de Tarragona, representant passatges de la Passio amb quadres plastics a la llum de les atxes, i la Cobla de Ministrers del Consell Municipal.

Diada Castellera de Santa Tecla i Els Pilars Caminant (23 i 24 de Setembre)

El migdia del 23 de setembre, la Placa de la Font acull la gran Diada Castellera de Santa Tecla amb les quatre colles de la ciutat: els Xiquets de Tarragona (camisa ratllada vermella i blanca), la Colla Jove Xiquets de Tarragona (camisa lila), els Xiquets del Serrallo (camisa blau mariner) i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau (camisa verda). Les nostres galeries documenten els castells de nou pisos aixecats davant l'Ajuntament entre el 2001 i el 2008.

L'endema, 24 de setembre (La Merce), te lloc un dels rituals mes unics del mon casteller: despres d'aixecar tres rondes de castells a la Placa de les Cols, al peu de les escales de la Catedral, cada colla construeix un pilar de quatre caminant que puja els vint esglaons de la Seu, baixa de nou i recorre tot el carrer Major, la Baixada de la Misericordia i el portalet fins a entrar a la Placa de la Font i arribar al balco consistorial.